KālĪ entre l’Abisme i la Dansa: Advaita Vedānta i Tantra com a Doble Arrel del KālĪ Yoga
Introducció: dues mirades cap a l’Absolut
Des de les arrels de la saviesa índia, dues grans vies han explorat la naturalesa de la realitat i de l’ésser: Advaita Vedānta i Tantra Śākta. La primera parla del silenci de l’Ésser Pur, la segona, de la dansa infinita de l’energia divina. Ambdues caminen cap a la no-dualitat, tot i recórrer camins aparentment oposats.
El Kālī Yoga sorgeix com una via viva que uneix aquestes dues perspectives, amb Kālī com a pont simbòlic i real entre l’abisme i la manifestació.
Advaita Vedānta: el Silenci de l’Ésser
L’Advaita (“no-dualitat”) ens diu que tot és Brahman, la realitat suprema, infinita, immutable. Tot allò que percebem com a separat és māyā, un vel d’aparences.
L’ànima individual (ātman) no és diferent de Brahman. El camí espiritual consisteix a desfer-se del fals “jo” mitjançant el discerniment (viveka), el desaferrament (vairāgya) i la indagació (neti neti – “no això, no això”).
Kālī, dins aquesta perspectiva, representa l’espasa del coneixement que talla la ignorància. Ella dissol l’ego, arrenca els vel de la dualitat i revela l’Ésser Pur.
Tantra Śākta: la Dansa de la Manifestació
A diferència de l’Advaita, el Tantra no nega el món, ni el cos, ni el desig: els sacralitza. Tot és Śakti, energia viva, expressió del diví. I Śakti és inseparable de Śiva, la consciència pura.
La pràctica tàntrica no cerca fugir del món vist com una il·lusió (māyā), sinó habitar-lo amb presència, amb ritualitat, amb amor. La sexualitat, el cos, les emocions, el plaer, poden esdevenir camins de realització quan són conduïts amb consciència.
Kālī, en el Tantra, és la Mare del Temps, la destrucció com a via de renaixença. No cal fugir d’ella: cal mirar-la als ulls i deixar-se transformar.
Kālī com a pont viu entre Advaita i Tantra
Kālī uneix en si mateixa l’essència de Brahman i la potència de Śakti:
- És la consciència nua que talla la il·lusió (Advaita),
- i és la dansa fértil de l’energia creadora (Tantra).
En el Kālī Yoga, aquestes dues víes es fonen:
- Desidentificar-se del jo separat, per recordar l’Ésser.
- Abraçar el cos, la natura, la dansa, la vida com a camins d’accés al Sagrat.
El Kālī Yoga: habitar Māyā amb consciència
Māyā no és un error, ni un obstacle. És la tela on Brahman es pinta a si mateix. El cos, el desig, la por, el goig… tot pot ser camí de retorn.
El Kālī Yoga proposa una espiritualitat compromesa amb la Terra, amb el cos, amb la consciència. No fugim del món: el fem transparent al seu origen.
Així, el Dharma no és una regla imposada, sinó el ritme just del Brahman dins la dansa de Māyā.
Ets un fragment de Brahman encarnat.
Un fill de Śakti i de Silenci.
I quan danses amb consciència,
quan estimes sense aferrar,
quan crees amb el cor obert,
estàs cantant el record del món.
KĀLĪ YOGA 