Descobreix les similituds entre Brahman, Allāh, Ain Sof i “El Tot” de l’hermetisme: quatre noms per un mateix principi universal que transcendeix el temps, l’espai i les formes. Una mirada comparativa des del Kālī Yoga.
El Tot: Brahman, Allāh, Ain Sof i la Ment Divina
En les diferents tradicions espirituals del món trobem noms i imatges diverses per referir-nos a allò que està més enllà de tot: la font, l’ésser, la consciència infinita, la realitat absoluta. Malgrat les diferències formals, totes apunten cap a una mateixa veritat.
A l’ombra del Kali Yuga, aquesta veritat s’ha anat fragmentant i revestint de dogmes, separacions i confrontacions. El Kālī Yoga, en canvi, busca reconèixer les correspondències entre camins, per retornar a una espiritualitat profunda i directa. En aquest esperit, proposem una breu comparació entre quatre grans expressions d’aquest principi universal.
1. Brahman – L’Absolut hindú
En l’Advaita Vedānta, Brahman és l’ésser pur, sense forma, etern i infinit. No és un “algú” ni un “alguna cosa”, sinó la consciència mateixa que ho sosté tot. Transcendeix el temps, l’espai i les dualitats.
Tot és Brahman, i l’ànima (Atman) no és altra cosa que una expressió seva. La ignorància (avidyā) és el que ens fa veure separació allà on només hi ha unitat.
2. Allāh (al-Ḥaqq) – L’Únic Real en el sufisme
Allāh, en la tradició islàmica més profunda (especialment en el sufisme), no és tant un “Deu personal” com el Real (Ḥaqq): allò que és, l’Essència, l’únic existent.
La doctrina de la Wahdat al-Wujūd (unitat de l’existència) ens diu que tot el que existeix és manifestació d’Allāh. Només Ell existeix realment, la resta són formes de la seva presència.
3. Ain Sof – El misteri sense límit en la Qabbalah
En la Qabbalah jueva, Ain Sof significa “sense fi”. És el misteri pur, la realitat que no pot ser compresa ni anomenada. Ain Sof no té forma ni atributs; és la font de tota emanació (sefirot) i de tot el cosmos.
La creació parteix d’una retirada simbòlica (tzimtzum) d’aquest misteri, per permetre que hi pugui haver forma i consciència.
4. El Tot – La Ment Universal de l’Hermetisme
Segons el Caibalion, tot és ment. L’univers és una manifestació de la Ment Divina. Aquest principi és anomenat “El Tot”: és tot el que ha existit, existeix i existirà, més enllà de qualsevol concepte.
És etern, absolut, impersonal. Tot el que percebem és una forma temporal dins la seva consciència infinita.
Una mateixa font, molts camins
Malgrat les formes diverses, tots aquests noms parlen d’una mateixa intuïció: que més enllà del jo, del món, del temps i del pensament, hi ha una realitat profunda, viva i plena. Una font que no pot ser posseïda per cap religió, perquè l’abracen totes aquelles que miren amb ulls interiors.
El Kālī Mārga es suma a aquest reconeixement, des de la seva perspectiva guerrera, visionària i amorosa: tot és ÒM, tot és Kālī, tot és la dansa eterna del Tot.