El psiquiatre que va portar la psique al territori del sagrat i de l’arquetip.
Breu context biogràfic
Carl Gustav Jung (1875–1961) fou psiquiatre suís i fundador de la psicologia analítica, una de les grans síntesis entre ciència i espiritualitat del segle XX. Deixeble inicial de Freud, es va apartar del seu mestre per explorar les dimensions simbòliques i espirituals de la psique humana. La seva obra se centra en el procés d’individuació: el camí pel qual l’ésser humà integra els aspectes inconscients —l’ombra, els arquetips, el femení i el masculí interns— per assolir una totalitat interior.
Jung va reconèixer en els mites, els somnis i les religions universals expressions de l’inconscient col·lectiu, i va veure en les tradicions orientals, especialment l’hinduisme i el budisme, una saviesa que complementava la psicologia occidental. El seu Llibre Vermell és un testimoni únic del seu viatge interior i pot considerar-se una obra esotèrica germana del Llibre Vermell de Kālī.
Obres rellevants
- Psychological Types (1921) – Introducció als arquetips i les tipologies psíquiques.
- Symbols of Transformation (1912) – Estudi sobre els símbols i mites com a formes de l’inconscient.
- The Archetypes and the Collective Unconscious (1959) – Recull essencial sobre la simbologia universal.
- Aion: Researches into the Phenomenology of the Self (1951) – Desenvolupa la noció del Self i la seva relació amb el Crist i la totalitat.
- The Red Book (Das Rote Buch) – Diari visionari i místic on narra el seu descens a l’inconscient.
- The Psychology of Kundalini Yoga (basat en conferències de 1932) – Pont entre la psique occidental i la saviesa índia.
Connexió amb el Kālī Yoga
1. La destrucció de l’ego com a camí de realització:
Kālī talla el cap de l’ego igual que Jung convida a descentrar-lo del control absolut. L’espasa de la deessa i el procés d’individuació apunten al mateix fi: transcendir el fals jo per descobrir el Self, la totalitat de l’ésser.
2. L’Ombra com a espai de transformació:
Jung ensenya que el que neguem ens governa des de la foscor. Kālī, com a Mare Terrible, és precisament la força que devora les mentides del jo perquè la consciència pugui renéixer més íntegra. Ambdues figures mostren que la foscor és necessària per trobar la llum.
3. Arquetips i deïtats:
Els arquetips jungüians i les deïtats tàntriques comparteixen una mateixa naturalesa simbòlica: figures de l’inconscient universal que revelen energies de la psique i del cosmos. Kālī pot ser vista com l’arquetip de la Mare Primordial, la que destrueix per regenerar.
4. L’experiència visionària com a camí de coneixement:
El Llibre Vermell de Jung i el Kālī Yoga comparteixen un mètode: la immersió visionària.
Mitjançant el diàleg amb símbols, somnis i figures interiors, es desperta una saviesa que no prové de la raó, sinó de l’experiència directa.
5. Unió d’oposats:
El símbol alquímic de la coniunctio (fusió del masculí i el femení, del conscient i l’inconscient) és paral·lel al matrimoni sagrat de Śiva i Kālī, on les dualitats es dissolen en la unitat.
Frases destacades
“Fins que no fas conscient l’inconscient, aquest dirigirà la teva vida i tu l’anomenaràs destí.”
— C.G. Jung
“No hi ha il·luminació imaginant figures de llum, sinó fent conscient la foscor.”
— C.G. Jung
“La psique és de naturalesa divina; el seu estudi és una via cap al misteri mateix de Déu.”
— C.G. Jung
Aplicació pràctica dins del Kālī Yoga
Arquetip de L’Alquimista – Foc:
El treball jungià amb l’ombra inspira directament aquest camí.
L’Alquimista no fuig del foc interior: s’hi submergeix per transmutar el plom en or, les ferides en saviesa, el dolor en consciència.
Pràctiques suggerides:
- Diàleg amb l’Ombra: escriptura o meditació on s’escolten les parts rebutjades del propi ésser.
- Dansa de la Mare Terrible: moviment ritual per deixar que l’energia reprimida s’expressi.
- Lectura de somnis: reconèixer símbols com missatges de la psique profunda.
- Visualització de Kālī: com a força que talla el fals i allibera el que és veritable.
Aquestes pràctiques ajuden a transformar la por en presència, la culpa en compassió i la separació en integritat.
Reflexió final
Carl Gustav Jung va ser un pont entre Orient i Occident, entre la ciència i el misteri.
El seu viatge interior ensenya que no hi ha despertar sense descens, i que l’ànima humana és el temple on Déu i l’ombra es troben. El Kālī Yoga reconeix en la seva obra un reflex del camí de la destrucció conscient: el tall de l’espasa que no mata, sinó que obre l’ull interior a la veritat. Integrar Jung és integrar la foscor: comprendre que, quan deixem de témer la nostra ombra, ella es converteix en la nostra guia cap a la llum.
Aquesta publicació s’integra dins del Mandala de les Veus Sàvies, un camí de reconeixement de la Saviesa universal com a expressió del Dharma.
Cada Veu de Saviesa és una flama viva dins d’aquest mandala, una ànima que ha recordat i ha compartit el seu coneixement amb el món, i cada Paraula de Saviesa n’és el ressò: un espai per aprofundir en els conceptes, intuïcions i vibracions que uneixen totes les tradicions sota una mateixa llum.
Junts, formen una ofrena a la Mare Kālī —la que uneix totes les paraules en el silenci del cor.
KĀLĪ YOGA 