1.a Què és un verb en sànscrit?
En sànscrit, un verb expressa una acció, un estat o un esdeveniment. Igual que en català o altres llengües, els verbs canvien segons:
- la persona (qui fa l’acció)
- el nombre (una, dues o més persones)
- el temps (present, passat, futur…)
- el mode (indicatiu, imperatiu, optatiu…)
A diferència d’altres llengües, però, el sànscrit presenta una estructura molt regular i simbòlica, basada en arrels verbals anomenades dhātu (धातु).
1.b Dhātu – Arrel verbal
L’arrel és el nucli fonètic i significatiu del verb. Per exemple:
| Arrel (dhātu) | Significat bàsic |
|---|---|
| √as | ser |
| √bhū | arribar a ser, existir |
| √gam | anar |
| √kar | fer |
| √paś | veure |
| √labh | obtenir |
| √smṛ | recordar |
A partir de l’arrel, es forma un tema verbal afegint elements prefixats o sufixats. Aquest tema es conjuga per obtenir les formes verbals.
1.c Persona i Nombre
Els verbs sànscrits es conjuguen segons tres persones i tres nombres:
| Persona | Singular | Dual | Plural |
|---|---|---|---|
| 1a (jo / nosaltres) | karomi | karavaḥ | karāmaḥ |
| 2a (tu / vosaltres) | karoṣi | karathaḥ | karatha |
| 3a (ell/a / ells/es) | karoti | karataḥ | kurvanti |
Exemple amb kar (fer), en temps present de l’indicatiu.
1.d Sistema verbal
El sànscrit té un sistema verbal complex dividit en tres grans grups:
- Sistema del present – Present, imperfet, imperatiu, optatiu…
- Sistema del perfecte – Accions completes o acabades
- Sistema de l’aorist i futur – Accions puntuals o per venir
En aquest mòdul ens centrarem en el temps present de l’indicatiu, que és la base de tota conjugació i molt útil per començar a construir frases.
1.e Notació pràctica per estudiar
Per simplificar l’estudi, sovint s’utilitza la notació següent:
- 1s → primera persona singular (jo)
- 2p → segona persona plural (vosaltres)
- 3d → tercera persona dual (ells dos)
Així, direm que karoti és la forma 3s del verb kar en present.