2.a Què és un “tema”?
En sànscrit, el tema és la forma del mot abans d’afegir les terminacions gramaticals (casos, nombre…).
Els substantius es classifiquen segons la vocal o consonant final del tema, i això defineix com declinar-los. Exemples:
- Tema en -am: jñānam (coneixement) → neutre
- Tema en -a: deva (déu) → masculí
- Tema en -ā: devā → femení → apareix com devī per fonètica
2.b Gèneres del sànscrit
Com hem vist en la lliçó anterior, hi ha tres gèneres gramaticals:
- Masculí (puṃliṅga – पुंलिङ्गः)
- Femení (strīliṅga – स्त्रीलिङ्गः)
- Neutre (napuṃsaka-liṅga – नपुंसकलिङ्गः)
Els gèneres no sempre tenen a veure amb el significat natural. Per exemple:
- kaviḥ (poeta) és masculí, encara que pot ser una dona.
- kathā (història) és femení, tot i no ser un ésser viu.
- jñānam (coneixement) és neutre, perquè representa un concepte abstracte.
2.c Classificació segons tema i gènere
Per poder declinar correctament els substantius en sànscrit, cal conèixer el seu tema i el seu gènere gramatical. El tema és la forma bàsica de la paraula a la qual s’afegeixen les terminacions de cas i nombre. En sànscrit, hi ha diversos tipus de temes, classificats segons la seva terminació final en la forma originària (sense declinar), i cadascun d’ells segueix un patró específic de declinació.
A més, cada substantiu pertany a un dels tres gèneres gramaticals: masculí, femení o neutre. La combinació del tema i del gènere determina com es declinarà la paraula.
A continuació, es presenta una taula amb els temes més habituals i exemples representatius per a cada combinació de tema i gènere. Cal tenir present que en gramàtica sànscrita, quan diem que un substantiu és de tema en -a, ens referim al radical (la base abans d’afegir les desinències de cas), no necessàriament a la forma del nominatiu singular.
Per exemple
- Masculí: yogin (radical yogin-) → nominatiu singular: yogī / yoginaḥ
- Neutre: jñān (radical jñāna-) → nominatiu/acusatiu singular: jñānam
Taula de temes
| Tema final | Gènere | Exemple en devanāgarī | IAST | Traducció |
|---|---|---|---|---|
| -a | Masculí | योगिन् | yogin | practicant de ioga |
| -a | Neutre | ज्ञानम् | jñānam | coneixement |
| -ā | Femení | देवी | devī | deessa |
| -i | Masculí | मुनि | muni | savi |
| -ī | Femení | शक्ति | śakti | energia, poder |
| -u | Masculí | गुरुः | guruḥ | mestre espiritual |
| -ū | Femení | धेनुः | dhenuḥ | vaca |
| -ṛ | Masculí | पितृ | pitṛ | pare |
| -ṛ | Femení | मातृ | mātṛ | mare |
| -an | Masculí | ब्राह्मणः | brāhmaṇaḥ | braman, sacerdot |
| -as | Masculí | लोकः | lokaḥ | món, regne |
| -is / -us | Masculí | विशिष्यते | viśiṣyate | el distingit (verb.) |
2.d Com identificar el “tema” d’un mot sànscrit
- Les terminacions com -ḥ, -m, -ḥ (visarga), -ṃ (anusvāra), etc. són morfemes gramaticals afegits per indicar cas i nombre.
- El tema real es troba just abans d’aquesta terminació.
Exemples pràctics:
| Forma | Cas i nombre | Tema real | Explicació |
|---|---|---|---|
| yoginaḥ | Genitiu sing. (de yogin) | yogin | La ḥ indica genitiu sing. El tema és yogin- |
| jñānam | Nominatiu/Acusatiu n. sg. | jñāna | L’m final és marca gramatical del neutre singular |
| guruḥ | Nom. m. sing. | guru | El ḥ és visarga (marca del nom. masc. sg.) |
| devyāḥ | Genitiu/ablatiu f. sg. | devī | El tema és devī-; la āḥ és una terminació |
| śaktiḥ | Nom. f. sing. | śakti | La ḥ final indica el nominatiu femení |
Nota: Quan una paraula sànscrita acaba amb una consonant diacrítica (ḥ, ṃ) o un morfema de cas, mira enrere per trobar la vocal que defineix el tema.
KĀLĪ YOGA 