Mòdul 2. Lliçó 2: Temes i Gèneres dels Substantius

2.a Què és un “tema”?

En sànscrit, el tema és la forma del mot abans d’afegir les terminacions gramaticals (casos, nombre…).

Els substantius es classifiquen segons la vocal o consonant final del tema, i això defineix com declinar-los. Exemples:

  • Tema en -am: jñānam (coneixement) → neutre
  • Tema en -a: deva (déu) → masculí
  • Tema en -ā: devā → femení → apareix com devī per fonètica

2.b Gèneres del sànscrit

Com hem vist en la lliçó anterior, hi ha tres gèneres gramaticals:

  • Masculí (puṃliṅga – पुंलिङ्गः)
  • Femení (strīliṅga – स्त्रीलिङ्गः)
  • Neutre (napuṃsaka-liṅga – नपुंसकलिङ्गः)

Els gèneres no sempre tenen a veure amb el significat natural. Per exemple:

  • kaviḥ (poeta) és masculí, encara que pot ser una dona.
  • kathā (història) és femení, tot i no ser un ésser viu.
  • jñānam (coneixement) és neutre, perquè representa un concepte abstracte.

2.c Classificació segons tema i gènere

Per poder declinar correctament els substantius en sànscrit, cal conèixer el seu tema i el seu gènere gramatical. El tema és la forma bàsica de la paraula a la qual s’afegeixen les terminacions de cas i nombre. En sànscrit, hi ha diversos tipus de temes, classificats segons la seva terminació final en la forma originària (sense declinar), i cadascun d’ells segueix un patró específic de declinació.

A més, cada substantiu pertany a un dels tres gèneres gramaticals: masculí, femení o neutre. La combinació del tema i del gènere determina com es declinarà la paraula.

A continuació, es presenta una taula amb els temes més habituals i exemples representatius per a cada combinació de tema i gènere. Cal tenir present que en gramàtica sànscrita, quan diem que un substantiu és de tema en -a, ens referim al radical (la base abans d’afegir les desinències de cas), no necessàriament a la forma del nominatiu singular.

Per exemple

  • Masculí: yogin (radical yogin-) → nominatiu singular: yogī / yoginaḥ
  • Neutre: jñān (radical jñāna-) → nominatiu/acusatiu singular: jñānam

Taula de temes

Tema finalGènereExemple en devanāgarīIASTTraducció
-aMasculíयोगिन्yoginpracticant de ioga
-aNeutreज्ञानम्jñānamconeixement
Femeníदेवीdevīdeessa
-iMasculíमुनिmunisavi
Femeníशक्तिśaktienergia, poder
-uMasculíगुरुःguruḥmestre espiritual
Femeníधेनुःdhenuḥvaca
-ṛMasculíपितृpitṛpare
-ṛFemeníमातृmātṛmare
-anMasculíब्राह्मणःbrāhmaṇaḥbraman, sacerdot
-asMasculíलोकःlokaḥmón, regne
-is / -usMasculíविशिष्यतेviśiṣyateel distingit (verb.)

2.d Com identificar el “tema” d’un mot sànscrit

  1. Les terminacions com -ḥ, -m, -ḥ (visarga), -ṃ (anusvāra), etc. són morfemes gramaticals afegits per indicar cas i nombre.
  2. El tema real es troba just abans d’aquesta terminació.

Exemples pràctics:

FormaCas i nombreTema realExplicació
yoginaḥGenitiu sing. (de yogin)yoginLa ḥ indica genitiu sing. El tema és yogin-
jñānamNominatiu/Acusatiu n. sg.jñānaL’m final és marca gramatical del neutre singular
guruḥNom. m. sing.guruEl ḥ és visarga (marca del nom. masc. sg.)
devyāḥGenitiu/ablatiu f. sg.devīEl tema és devī-; la āḥ és una terminació
śaktiḥNom. f. sing.śaktiLa final indica el nominatiu femení

Nota: Quan una paraula sànscrita acaba amb una consonant diacrítica (ḥ, ṃ) o un morfema de cas, mira enrere per trobar la vocal que defineix el tema.