Mòdul 2 – Lliçó 1: Els Pronoms Personals i el Nombre

4.a Introducció

Els pronoms són la manera més directa de referir-se a un mateix o a l’altre. Com a llengua altament declinativa, el sànscrit no només diferencia la persona i el nombre (singular, dual, plural), sinó que sovint el pronom mateix indica la funció dins de la frase.

Persona	Singular	Dual	Plural
1a (jo / nosaltres)	ahaṃ (अहं)	āvām (आवाम्)	vayaṃ (वयम्)
2a (tu / vosaltres)	tvam (त्वम्)	yuvām (युवाम्)	yūyam (यूयम्)
3a (ell/ella / ells)	saḥ (सः), sā (सा), tat (तत्)	tau (तौ), te (ते)	te (ते), tāḥ (ताः), tāni (तानि)

• tat (neutre), saḥ (masculí), sā (femení) són les formes bàsiques de la 3a persona. Veurem els gèneres en la propera lliçó.

Exemples simples:

• ahaṃ yogī → Jo sóc un iogui.
• tvam devī asi → Tu ets una deessa.
• te tapasvinaḥ santi → Ells són ascetes.

Notes útils:

• El verb sovint s’omet, perquè el pronom ja fa de subjecte i la situació queda clara.
  Ex: ahaṃ devī pot voler dir “Jo (sóc) la deessa.”
• El dual es fa servir per dues persones. És una categoria viva i sagrada al sànscrit.

---

4.b Nombre: Singular, Dual i Plural en Sànscrit

Singular (ekavacana – एकवचनम्)

Designa una sola entitat. És el que coneixem habitualment.

• Exemple:
  • devī (देवी) → la deessa
  • ahaṃ (अहं) → jo

Dual (dvivacana – द्विवचनम्)

Designa exactament dues entitats. Aquesta forma gramatical és molt específica i rica simbòlicament:
la parella, els dos ulls, dues mans, els bessons divins, el sol i la lluna…

• Exemple:
  • devyau (देव्यौ) → dues deesses
  • āvām (आवाम्) → nosaltres dos
  • tau (तौ) → ells dos (masculins)

En els textos vèdics o devocionals, el dual pot evocar unitats sagrades dobles, com Śiva i Śakti, pare i mare, sol i lluna, linga i yoni…

Plural (bahuvacana – बहुवचनम्)

Designa més de dues entitats, com és habitual.

• Exemple:
  • devyaḥ (देव्यः) → deesses
  • vayaṃ (वयम्) → nosaltres (més de dos)

Comparativa pràctica

Nombre	Pronom 1a persona	Exemple amb “deessa”
Singular	ahaṃ (jo)	ahaṃ devī
Dual	āvām (nosaltres dos)	āvām devyau
Plural	vayaṃ (nosaltres)	vayaṃ devyaḥ

Reflexió simbòlica:

El dual no és només una dada gramatical. Té una càrrega simbòlica i filosòfica potent en el sànscrit, on l’existència mateixa s’expressa sovint en dualitats:
llum i foscor, masculí i femení, inspiració i expiració, Kālī i el món…

---