“Bhavāmi iti sākṣāt jīvanaḥ pravartate…”
(“Quan dic ‘existeixo’, la vida es posa en moviment…”)
Què és una conjugació?
En sànscrit, els verbs es classifiquen en diferents temes verbals, segons com es forma el radical verbal.
El tema verbal en -a és el més comú i regular, i rep el nom de 1a conjugació o bhvādi-gaṇa (गण = grup).
Els verbs que segueixen aquesta conjugació afegeixen una -a temàtica abans de la terminació personal:
Radical + a + desinència personal
Ex: bhū (ser, existir) → bhav-a-mi
6.a Estructura de la conjugació (present indicatiu)
| Persona | Sànscrit | Traducció |
|---|---|---|
| 1a sing. | bhavāmi | jo sóc / existeixo |
| 2a sing. | bhavasi | tu ets / existeixes |
| 3a sing. | bhavati | ell/a és / existeix |
| 1a dual | bhavāvaḥ | nosaltres dos som |
| 2a dual | bhavathaḥ | vosaltres dos sou |
| 3a dual | bhavataḥ | ells/es dos són |
| 1a plural | bhavāmaḥ | nosaltres som |
| 2a plural | bhavatha | vosaltres sou |
| 3a plural | bhavanti | ells/es són |
6.b Exemples amb altres verbs en -a
- gam → gacchāmi (jo vaig)
- kar → karoti (ell/a fa)
- vad → vadāmaḥ (nosaltres parlem)
Tots segueixen el mateix patró bàsic: Radical + a + terminació verbal.
6.c Particularitats:
- En alguns verbs, el radical canvia lleugerament (gam → gaccha, kar → karo).
- La vocal a temàtica pot allargar-se o combinar-se amb el radical, però el patró és reconeixible.
- El verb “as” (ser) no segueix exactament aquest model i és una forma irregular que ja hem vist.
Recorda:
A diferència del català o altres llengües indoeuropees, la informació de la persona i el nombre es troba en la terminació, per això no cal repetir el pronom:
– bhavāmi ja vol dir “jo existeixo”, tot i que podríem dir ahaṃ bhavāmi si volem èmfasi.