Ara que coneixem alguns dels verbs més essencials (as – ser, kar – fer, gam – anar), podem començar a construir frases completes amb subjecte (S), verb (V) i objecte (O).
Tot i que el sànscrit és una llengua flexible pel que fa a l’ordre, l’estructura més habitual és S–O–V, és a dir:
Jo (subjecte) + acció sobre quelcom (objecte) + verbo final (verb).
5.a Estructura bàsica: S–O–V
- Subjecte → en nominatiu
- Objecte directe → en acusatiu
- Verb → conjugat segons persona i nombre del subjecte
5.b Exemples amb kar (fer):
- अहं मन्त्रं करोमि
ahaṃ mantraṃ karomi
→ Jo faig el mantra. - त्वं योगं करोṣi
tvaṃ yogaṃ karoṣi
→ Tu fas ioga. - सा पूजाṃ करोति
sā pūjāṃ karoti
→ Ella fa una ofrena/devoció.
5.c Exemples amb gam (anar):
- अहं आश्रमं गच्छामि
ahaṃ āśramaṃ gacchāmi
→ Jo vaig a l’ashram. - गुरुः वनं गच्छति
guruḥ vanaṃ gacchati
→ El mestre va al bosc. - युवां तीर्थं गच्छथः (dual)
yuvāṃ tīrthaṃ gacchathaḥ
→ Vosaltres dos aneu al lloc sagrat.
5.d Exemples amb as (ser):
- सा शक्तिः अस्ति
sā śaktiḥ asti
→ Ella és energia. - त्वं देवः असि
tvaṃ devaḥ asi
→ Tu ets un déu. - ते योगिनः सन्ति
te yoginaḥ santi
→ Ells són ioguis.
5.e Notes Importants
- En sànscrit l’ordre pot variar per raons de ritme o èmfasi, especialment en poesia i mantres, però lògicament es manté la funció gràcies a les terminacions.
- El verb va generalment al final, però pot aparèixer abans si volem destacar-lo.
KĀLĪ YOGA 