Els verbs √as (“ser”) i √bhū (“existir, arribar a ser”) són fonamentals en la llengua sànscrita. No només s’utilitzen per formar frases molt simples, sinó que serveixen també de base per a moltes construccions filosòfiques i espirituals.
1.a Verb √as – “ser”
Aquest verb s’utilitza sovint de manera implícita, és a dir, no apareix en la frase, com en:
ahaṃ yogī → jo [sóc] iogui
Però també es pot conjugar plenament. La forma temàtica del present és as-ti.
| Persona | Singular | Dual | Plural |
|---|---|---|---|
| 1a | asmi | svaḥ | smaḥ |
| 2a | asi | sthaḥ | stha |
| 3a | asti | staḥ | santi |
Nota: aquestes formes són irregulars i molt antigues, però bàsiques.
Exemples amb √as
- ahaṃ yogī asmi → Jo sóc iogui
- tvam devī asi → Tu ets deessa
- sā śaktir asti → Ella és energia
- tau sādhu staḥ → Aquells dos són savis
- te dhīrāḥ santi → Ells són valents
2.b Verb √bhū – “existir”, “esdevenir”
Molt més ric semànticament, √bhū és el verb utilitzat sovint amb valor existencial o transformador:
“esdevenir”, “manifestar-se”, “prendre forma”.
Aquest és el verb que trobem a la paraula bhūta (allò que ha esdevingut, “ser vivent”, “esperit”) i a bhūmi (terra, allò que és).
La seva forma temàtica és bhava-, i la conjugació és:
| Persona | Singular | Dual | Plural |
|---|---|---|---|
| 1a | bhavāmi | bhavāvaḥ | bhavāmaḥ |
| 2a | bhavasi | bhavathaḥ | bhavatha |
| 3a | bhavati | bhavataḥ | bhavanti |
Exemples amb √bhū
- ahaṃ śānto bhavāmi → Jo esdevingui en pau / sóc en calma
- tvam dhīraḥ bhavasi → Tu ets valent / et tornes valent
- sā devī bhavati → Ella esdevé deessa
- vayam yoginaḥ bhavāmaḥ → Nosaltres esdevenim ioguis
2.c Observació filosòfica
- √as indica ser tal com és, l’estat pur, ontològic.
- √bhū implica canvi, manifestació, arribar a ser.
Això reflecteix una dualitat metafísica important en les doctrines hindús:
- Brahman asti (el Brahman és), etern.
- Jagat bhavati (l’univers esdevé), canviant.
KĀLĪ YOGA 