Declinacions de substantius masculins en -i, -u i -ṛ
Els substantius femenins en sànscrit poden acabar en -ā, -ī, -u, -ṛ, o fins i tot en consonant. Molts termes espirituals, energètics o relacionats amb la devoció són femenins, com devī, śakti, mātṛ, etc.
Comencem pels temes més regulars:
5.a Tema en -ā: devī देवी – “la deessa”
| Cas | Singular | Dual | Plural | Funció principal |
|---|---|---|---|---|
| Nom | devī | devyau | devyaḥ | Subjecte |
| Acu | devīm | devyau | devīḥ | Complement directe |
| Ins | devyā | devībhyām | devībhiḥ | Mitjà, companyia |
| Dat | devyai | devībhyām | devībhyaḥ | Complement indirecte |
| Abl | devyāḥ | devībhyām | devībhyaḥ | Origen, separació |
| Gen | devyāḥ | devyoḥ | devīnām | Possessió |
| Loc | devyām | devyoḥ | devīṣu | Lloc |
| Voc | devi | devyau | devyaḥ | Crida |
Notes:
- devī és molt regular.
- El radical devy- es manté en molts casos.
5.b Tema en -ī: śaktiḥ शक्तिḥ – “l’energia, la força”
| Cas | Singular | Dual | Plural | Funció principal |
|---|---|---|---|---|
| Nom | śaktiḥ | śaktyau | śaktyaḥ | Subjecte |
| Acu | śaktim | śaktyau | śaktiḥ | Complement directe |
| Ins | śaktyā | śaktibhyām | śaktibhiḥ | Mitjà, companyia |
| Dat | śaktyai | śaktibhyām | śaktibhyaḥ | Complement indirecte |
| Abl | śaktyāḥ | śaktibhyām | śaktibhyaḥ | Origen, separació |
| Gen | śaktyāḥ | śaktyoḥ | śaktīnām | Possessió |
| Loc | śaktyām | śaktyoḥ | śaktiṣu | Lloc |
| Voc | śakte | śaktyau | śaktyaḥ | Crida |
Notes:
- Les paraules femenines en -ī són força comunes (śakti, bhakti, dṛṣṭi).
- El radical es modifica lleugerament: śakti → śakty-.
5.c Tema en -u: dhenuḥ धेनुः – “la vaca”
Aquest és un tema irregular i arcaic, típic de paraules com pitṛ (pare), mātṛ (mare), bhṛtṛ (germà), svasṛ (germana). Són molt antics i declinen diferent.
| Cas | Singular | Dual | Plural | Funció principal |
|---|---|---|---|---|
| Nom | dhenuḥ | dhenvau | dhenavaḥ | Subjecte |
| Acu | dhenum | dhenvau | dhenūḥ | Complement directe |
| Ins | dhenvā | dhenubhyām | dhenubhiḥ | Mitjà, companyia |
| Dat | dhenave | dhenubhyām | dhenubhyaḥ | Complement indirecte |
| Abl | dhenoḥ | dhenubhyām | dhenubhyaḥ | Origen, separació |
| Gen | dhenoḥ | dhenvoḥ | dhenūnām | Possessió |
| Loc | dhenvām | dhenvoḥ | dhenuṣu | Lloc |
| Voc | dhenu | dhenvau | dhenavaḥ | Crida |
Notes:
- Com el tema guruḥ però en versió femenina.
- El radical dhenv- s’introdueix en plural i dual.
5.d Tema en -ṛ: mātṛ मातृ – “la mare”
| Cas | Singular | Dual | Plural | Funció principal |
|---|---|---|---|---|
| Nom | mātā | mātarau | mātaraḥ | Subjecte |
| Acu | mātaram | mātarau | mātr̥̄ḥ | Complement directe |
| Ins | mātrā | mātr̥bhyām | mātr̥bhiḥ | Mitjà, companyia |
| Dat | mātre | mātr̥bhyām | mātr̥bhyaḥ | Complement indirecte |
| Abl | mātuḥ | mātr̥bhyām | mātr̥bhyaḥ | Origen, separació |
| Gen | mātuḥ | mātoroḥ | mātr̥ṇām | Possessió |
| Loc | mātari | mātoroḥ | mātr̥ṣu | Lloc |
| Voc | mātaḥ | mātarau | mātaraḥ | Crida |
Notes:
- Com pitṛ, forma arcaica i venerada.
- Sovint apareix en contextos rituals i devocionals.
5.e Resum visual dels temes femenins
| Tema final | Exemple | Observacions |
|---|---|---|
| -ā | devī | Regular, molt freqüent |
| -ī | śaktiḥ | Radical esdevé -ty- en declinació |
| -u | dhenuḥ | Apareix v com en guru |
| -ṛ | mātṛ | Irregular, tradicional i venerable |
KĀLĪ YOGA 