L’objectiu d’aquest primer mòdul és familiaritzar-nos amb l’escriptura devanāgarī, la fonètica del sànscrit clàssic i les bases per a la lectura, escriptura i pronunciació correcta de sons i paraules. Aquest mòdul estableix el fonament de tot l’aprenentatge posterior.
5.a Sons especials
Ja hem vist per sobre alguns sons especials en les lliçons anteriors. Fem-ne un petit repàs.
Anusvāra (ं) – nasalització
- So: ṃ, una nasal suau, com una “m” tancada i ressonant.
- Exemple: ज्ञानं (jñānaṃ) – “coneixement”
- S’adapta al so següent (es nasalitza el grup consonàntic següent)
Visarga (ः) – expiració final
- So: ḥ, com una h suau aspirada al final.
- Exemple: धर्मः (dharmaḥ) – “dharma”
- Sovint substitueix una “s” final sonora en composició.
Avagraha (ऽ) – elisió vocàlica
- No té so propi. Indica l’elisió d’una ‘a’ final davant una vocal inicial.
- Exemple: शिवोऽहम् (śivo’ham) – “jo sóc Śiva”
- No apareix en sànscrit clàssic, però sí en mantra i poesia.
5.b Puntuació tradicional
El sànscrit clàssic no fa servir puntuació occidental, però sí que usa els daṇḍa.
Daṇḍa (।)
- Signe vertical que marca el final d’una frase curta o unitat sintàctica
- Ex: अहं दीपः।
Doble daṇḍa (॥)
- Indica final de vers, tanca mantras o ślokas
- Ex: सत्यं एव जयते ॥ (satyam eva jayate) – “La veritat triomfa sempre”
5.c Números
Són útils per llegir textos tradicionals.
Continuem amb els nombres del 11 al 20, i veiem com comencen a formar-se els compostos en sànscrit:
Observacions interessants:
- Daśa vol dir “deu”.
- Per formar els números de l’11 al 19, s’uneix el numeral de l’1 al 9 ambdaśa.
- Ex: ekādaśa = eka + daśa → onze
- El 20 és viṃśati, i a partir d’aquí es construeixen formes més complexes (que veurem en un mòdul més avançat).
KĀLĪ YOGA 