L’objectiu d’aquest primer mòdul és familiaritzar-nos amb l’escriptura devanāgarī, la fonètica del sànscrit clàssic i les bases per a la lectura, escriptura i pronunciació correcta de sons i paraules. Aquest mòdul estableix el fonament de tot l’aprenentatge posterior.
3.a Una arquitectura sonora sagrada
A diferència de moltes llengües modernes, el sànscrit classifica les consonants segons el lloc i el mode d’articulació. Això vol dir que la seva organització no és alfabètica, sinó anatòmica i energètica:
D’on surt el so a la boca i com es produeix.
3.b Classificació Principal: els Grups
Les consonants es divideixen en grups segons on es forma el so dins de la boca:
L’ordre avança de dins cap enfora:
de la gola (ka) → fins als llavis (pa).
3.c Classificació dins de cada grup
Cada grup consonàntic (guturals, palatals, retroflexes, dentals i labials) té: Una nasal (so produït amb sortida d’aire pel nas, no per la boca) i Quatre oclusives (mut: “tancades”, sense sortida d’aire pel nas)
Veiem per exemple el primer grup, el de les consonants guturals:
Una consonant sense veu indica que només hi ha moviment d’aire, sense vibració de les cordes vocals, mentre que en una consonant “amb veu” hi ha vibració a les cordes vocals. El terme “aspiració” que es translitera amb una “H” entre la consonant i la vocal ens indica generalment que deixem anar aire entre la consonant i la vocal, com si volguéssim entelar un vidre.
Aquest esquema es repeteix exactament igual en els 5 grups. Vegem-ho completament:
- Aquesta taula mostra l’ordre científic i mnemotècnic del sànscrit: cada grup forma una família natural.
- Aquest mateix esquema és la base de la taula del Devanāgarī, on les lletres es col·loquen de manera fonètica i energètica (no alfabètica com en català o anglès).
3.d Llistat de pronunciació de les consonants sànscrites
1. Guturals (gola – produïdes al fons de la gola)
2. Palatals (paladar dur)
3. Retroflexes (llengua doblegada enrere)
Per la pronunciació de les Retroflexes. El truc està en la posició de la llengua:
- La llengua es recull cap enrere.
- La punta de la llengua toca o s’acosta al paladar dur posterior (just abans del paladar tou).
- És la part inferior de la punta la que pot acostar-se cap amunt i tocar el paladar.
4. Dentals (llengua contra les dents)
5. Labials (llavis)
3.e Consonants semivocàliques i sibilants
Aquestes no formen part dels grups mut-nasal, però són fonamentals:
Les tres s tenen pronúncies diferents:
- śa (श) – com la “sh” anglesa en she, palatal
- ṣa (ष) – com una “sh” però més profunda, retroflexa (la llengua cap enrere, com si volguéssim tocar el paladar amb la part de sota de la llengua)
- sa (स) – com una “s” normal, dental
3.f Notes fonètiques útils
- Aquest sistema tan ordenat mostra com la fonètica és una ciència i una via espiritual en el sànscrit.
- La fonètica sànscrita no és només funcional: és vibracional. Cada so té una vibració específica que es diu que ressona amb certs punts energètics del cos. Per això és tan important pronunciar bé en els mantres.
- Molts mantres es basen en la col·locació energètica de cada so. Per exemple, els bijamantras (KRĪM, HRĪM, etc.) activen certs punts subtils del cos.
Resum – Aspiració i veu:
- Els sons amb aspiració inclouen una exhalació audible després de l’articulació (kha, gha, jha…).
- Els sons no aspirats són més secs i nets (ka, ga, ja…).
- Els sons vocejats (amb veu) impliquen vibració de les cordes vocals (ga, da…), mentre que els sords no (ka, ta…).
Consonants i mātrās (vocals curtes/llargues)
- Cada consonant incorpora una vocal inherent curta [a] (per exemple, क es llegeix ka si no hi ha cap vocal afegida).
- La resta de vocals s’afegeixen com “mātrās” modificant la consonant.
Grups consonàntics (samyoga / संयोग)
Quan dues o més consonants s’ajunten sense vocal entre elles, es formen grups consonàntics. A això en diem “ligadures” o sandhi gràfic:
- Exemples:
- त्र (tra) = त + र
- ज्ञ (jña) = ज् + ञ
- स्त (sta) = स् + त
Aquests grups poden ser difícils al principi, però són essencials per llegir textos com Bhagavad Gītā o mantres sànscrits. Les veurem en més detall en la propera lliçó
Sons especials
També els veurem en més detall en la propera lliçó. Però les avancem per si les heu vist.
- Anusvāra (ं): nasalització general, el so [ṁ] que s’adapta al context (ṅ, ñ, ṇ, n, m).
- Visarga (ः): una aspiració final lleugera (ḥ), similar a deixar anar aire després de la vocal (ex. namaḥ).
- Virāma (्): eliminació de la vocal inherent d’una consonant → permet formar grups consonàntics.
Retroflexes: només presents en llengües índiques
Les consonants retroflexes (ट ठ ड ढ ण) són pròpies del sànscrit i d’altres llengües índiques. No tenen un equivalent directe en català, castellà ni anglès.
KĀLĪ YOGA 