L’objectiu d’aquest primer mòdul és familiaritzar-nos amb l’escriptura devanāgarī, la fonètica del sànscrit clàssic i les bases per a la lectura, escriptura i pronunciació correcta de sons i paraules. Aquest mòdul estableix el fonament de tot l’aprenentatge posterior.
2.a Una cartografia interior del so
En el sànscrit, les vocals no són només sons: són emanacions de la consciència.
El seu ordre no és arbitrari, sinó orgànic i fisiològic.
S’ordenen de la gola cap endavant, seguint el camí de l’energia sonora:
- अ – a → arrel de la gola (guturals)
- आ – ā → gola oberta (extensió del so)
- इ – i → base de la llengua, cap endavant
- ई – ī → prolongació de la i
- उ – u → llavis arrodonits, ressonància interna
- ऊ – ū → u prolongada i profunda
- ऋ – ṛ → llengua cap enrere, vibració curta
- ॠ – ṝ → ṛ llarga (menys comuna)
- ऌ – ḷ → l convertida en vocal líquida
- ॡ – ḹ → versió llarga i molt rara
Aquestes 10 vocals bàsiques són fonamentals.
Les 3 darreres (ṛ, ḷ, ṝ) s’anomenen vocals sil·làbiques.
2.b El nom dels sons
Cada vocal té el seu nom sànscrit propi:
Els diftongs es consideren vocals compostes:
2.c Escriptura i signes vocàlics
Quan una vocal apareix sola, s’escriu amb el seu símbol complet com els que hem vist abans. Per exemple:
- अ – a
- इ – i
- उ – u
- ओ – o
- ऋ – ṛ
Quan la vocal acompanya una consonant, adopta una forma modificada (mātrā), que es col·loca al voltant de la consonant. Per exemple:
Això forma part del sistema sil·làbic del devanāgarī, on cada grafia representa una síl·laba completa.
2.d Excepcions i formes especials
रु (ru)
La forma de रु (ru) sorprèn a moltes persones que aprenen devanāgarī perquè la “u” no va col·locada a sota, com sí passa amb altres consonants
Per què la “u” no va sota a “ru”?
Normalment, la mātrā “u” (ु) es col·loca sota la consonant:
- क् + उ → कु (ku)
- ग् + उ → गु (gu)
Però en el cas de र् (r), la forma amb “u” (रु) no col·loca la mātrā a sota, sinó que es manté al costat dret del caràcter. Això es deu a:
- La forma especial de र (ra), que ja té una forma estreta i vertical.
- Ra no té una “base ampla” per afegir la mātrā a sota.
- Per tant, la mātrā “ु” s’escriu a la dreta, no sota.
Altres casos especials o “irregulars” amb mātrās?
Encara que la majoria de mātrās segueixen patrons regulars, hi ha algunes consonants o combinacions que tenen formes lleugerament especials o modificades, sobretot quan:
- La consonant és complexa (com क्ष, ज्ञ, त्र…).
- La mātrā implica modificacions visuals importants.
A continuació, alguns casos que poden cridar l’atenció:
2.e Notes fonètiques útils
- Les vocals breus són clares i precises: अ, इ, उ
- Les vocals llargues allarguen el so i la respiració: आ, ई, ऊ
- Les vocals sil·làbiques com ṛ i ḷ són pròpies del sànscrit i no tenen equivalents exactes en català
- Els diftongs com ai i au es pronuncien com en català: mai, caure
- Però e i o no són equivalents als nostres diftongs, son més vocals llargues i tancades: són més com “ee” i “oo”
- La mātrā “ि” (i curta) sempre va abans de la consonant, encara que es pronunciï després.
- Les vocals ṛ, ṝ, ḷ i ḹ són anomenades vocals sil·làbiques, perquè són sons vibrants (r o l) que s’han convertit en vocals.
- Encara que ḷ i ḹ apareixen poquíssim en paraules, són importants per tenir una visió completa del sistema fonètic sànscrit, que no deixa cap vibració fora del seu mapa espiritual.
KĀLĪ YOGA 