L’objectiu d’aquest primer mòdul és familiaritzar-nos amb l’escriptura devanāgarī, la fonètica del sànscrit clàssic i les bases per a la lectura, escriptura i pronunciació correcta de sons i paraules. Aquest mòdul estableix el fonament de tot l’aprenentatge posterior.
1.a La diferència essencial: vocal i consonant
En sànscrit, com en moltes llengües, la diferència bàsica entre vocals i consonants rau en com circula l’aire i com vibra el so:
- Una vocal (svara, स्वर) és un so obert, que no és obstruït ni per la llengua, ni els llavis, ni el paladar.
→ És vibració pura, que flueix lliurement. - Una consonant (vyñjana, व्यञ्जन) és un so articulat, que necessita un punt de contacte (la llengua, dents, llavis…).
→ És un so modificat, sovint més breu i sec, que acompanya o “adorna” la vocal.
Per això diem que les vocals són el cor del so, i les consonants les seves formes.
1.b Les 13 vocals principals
Les vocals del sànscrit es divideixen segons la seva durada i estructura. Veurem més en detall la seva escriptura en devanagari però per ara, centrem-nos en els conceptes fonamentals:
Vocals breus i llargues (parelles fonètiques):
Vocals sil·làbiques (vocals líquides):
Els 4 diftongs
1.c Les 33 consonants fonamentals
El sistema consonàntic del sànscrit s’ordena segons on es produeix el so dins la boca, i com es modifica. Les veurem en detall més endavant, però aquí tens un resum dels seus grups:
També hi ha:
- Nasals: ṅ, ñ, ṇ, n, m
- Semivocals: y, r, l, v
- Fricatives: ś, ṣ, s, h
- Sons especials: anusvāra (ṃ) i visarga (ḥ)
1.d Conclusió d’aquesta lliçó
El sànscrit no ordena les lletres per arbitrarietat, sinó per consciència fonètica.
Aprendre aquest sistema és aprendre a sentir el so amb tot el cos.
Aquesta visió global et prepara per les properes lliçons, on entrarem en:
- Com es llegeixen i s’escriuen les vocals
- Com funcionen els grups consonàntics
- Com unir sons amb el virāma
- I com es formen les síl·labes en sànscrit
KĀLĪ YOGA 