De Atum a Àtom: la recerca de la unitat des del mite a la ciència

Des de temps immemorials, la humanitat ha buscat entendre quin és l’origen de tot el que existeix. Aquesta pregunta fonamental ha rebut moltes respostes, vestides amb llenguatge mític, filosòfic o científic. Però potser totes comparteixen un mateix anhel: el de descobrir la Unitat darrera la diversitat.

Una d’aquestes figures és Atum, déu creador de l’antic Egipte, que emergeix solitari del Nun (l’oceà primordial) per donar inici a la creació. El seu nom prové probablement de l’arrel egípcia tm, que significa “complet”, “acabat”, “total”. Atum no només crea: és la totalitat abans de la diferenciació. Tot sorgeix d’ell i tot hi retorna. És el principi indivís de l’existència.

Curiosament, a l’antiga Grècia apareix un concepte aparentment distant però simbòlicament proper: l’àtom (ἄτομος), literalment “el que no es pot dividir”. Aquesta idea dels filòsofs Demòcrit i Leucip evocava una realitat última, una partícula fonamental d’on està fet tot. Amb els segles, aquesta intuïció va esdevenir la base de la física moderna.

A primera vista, Atum i àtom semblen noms semblants per pura coincidència. Però en un nivell simbòlic, tots dos parlen de la mateixa intuïció arquetípica: que sota l’aparença múltiple del món, hi ha una essència única, indestructible, d’on tot prové.

A l’Índia, aquesta idea pren una altra forma amb el concepte de Ātman (आत्मन्). L’ātman és el jo essencial, el principi de consciència pura que habita dins de cadascú, i que en el Vedānta s’identifica amb Brahman, l’Absolut. Aquest ātman no neix ni mor, no es pot dividir ni alterar. Una vegada més: una essència última, eterna, la mateixa en tots.

“El ātman és més petit que el petit i més gran que el gran. Habita dins el cor de tots els éssers.”
— Kaṭha Upaniṣad 1.2.20

Així, tres cultures molt diferents —Egipte, Grècia, Índia— convergeixen en un arquetip universal: el de la Unitat indivisible d’on neix tot l’univers manifest. Li podem dir Atum, àtom o ātman, però en el fons, parlem de la mateixa font.

Des del Kālī Yoga, aquesta visió ens convida a una actitud de respecte i contemplació davant el misteri del que som. En una època fragmentada, tornar a veure la Unitat pot ser un acte radical. I potser, com diu la tradició hermètica: “El que és a dalt és com el que és a baix”, perquè la veritat última es reflecteix per tot arreu — si sabem mirar.