📎 Article previ a la Veu de Saviesa dedicada a l’Escola Nyingma – Desembre 2025
“Oh noble fill, ara sorgeix davant teu la Llum Clara de la Realitat. No tinguis por. Aquesta és la teva pròpia essència.”
— Bardo Thödol
La mort com a ensenyament viu
En moltes cultures, la mort ha estat un tabú; en la tradició tibetana, és una oportunitat suprema de coneixement.
El Bardo Thödol, conegut a Occident com el Llibre tibetà de la mort, no és un text fúnebre, sinó una guia de reconeixement. No parla d’un més enllà separat, sinó d’un estat de consciència, anomenat bardo: el moment intermedi entre la mort i el renaixement, on la ment es veu cara a cara amb la seva pròpia naturalesa.
Aquest llibre és llegit a les persones moribundes com una veu compassiva que les guia a través del vel, recordant-los una veritat simple i immensa: la llum que veus ara ets tu.
La Llum Clara: essència de la ment
Quan el cos es dissol, diu el Bardo Thödol, la consciència experimenta una claredat indescriptible: la Llum Clara (ösel).
És la realitat nua, anterior al pensament i a la forma.
Si la reconeixem sense por, ens alliberem del cicle del sofriment. Si ens aferrem o ens espantem, la llum es transforma en visions, colors i deïtats que reflecteixen el nostre estat interior.
Aquest ensenyament no és exclusiu del moment de la mort. També pot ser viscut dins la vida, en tota experiència de dissolució, crisi o extasi on el “jo” es fon i només queda la presència pura.
És el que en el Kālī Yoga anomenem Satya, la veritat essencial, o la flama que roman després de la destrucció.
Experiències properes a la mort (NDE): la Llum dels temps moderns
El més fascinant és que milers de relats contemporanis d’experiències properes a la mort (NDE) coincideixen gairebé punt per punt amb el Bardo Thödol:
una sensació d’abandonar el cos, travessar un túnel o espai fosc i aparèixer davant d’una Llum infinita, amorosa i intel·ligent.
Alguns descriuen aquesta Llum com “Déu”, d’altres com “Consciència”, “Amor pur” o “el Tot”.
Tots coincideixen en tres punts essencials:
- La Llum no jutja, acull.
- Tot el que hem fet o sentit es mostra amb compassió absoluta.
- Després del contacte amb la Llum, la por a la mort desapareix.
El Bardo Thödol explicaria això dient:
“Si reconeixes la Llum Clara com la teva pròpia ment, ja no hi ha res a témer.”
Els sis bardos: mapes del trànsit i del despertar
La saviesa tibetana descriu sis bardos, sis estats intermedis o portes d’alliberament:
- El bardo de la vida ordinària – el temps de practicar i despertar mentre som vius.
- El bardo del somni – on la ment mostra el seu poder creatiu sense el cos.
- El bardo de la meditació – on podem reconèixer la llum natural de la ment.
- El bardo del moment de la mort – dissolució dels elements i aparició de la Llum Clara.
- El bardo de la realitat – visions simbòliques de deïtats pacífiques i irades.
- El bardo del renaixement – quan la consciència torna a projectar-se cap a una nova vida.
Cada bardo és una oportunitat d’alliberament, no un judici.
El que allibera no és la moral, sinó el reconeixement de la naturalesa de la ment.
Kālī i la Llum dins la foscor
En el Kālī Mārgaḥ, aquest ensenyament troba una correspondència directa.
Kālī, la fosca, la que talla, és la guardiana d’aquesta Llum.
Quan ella destrueix el fals jo, no ho fa per condemnar, sinó per revelar el que hi ha més enllà de totes les formes.
La seva foscor és com el ventre del bardo: un espai on la llum pot néixer sense vel.
El Bardo Thödol diu: “No t’espantis de la llum que brilla amb tanta força.”
Kālī diu: “No t’espantis de la foscor d’on neix la llum.”
Són dues veus de la mateixa saviesa: la mort com a retorn a la Mare.
Morir abans de morir
L’objectiu d’aquests ensenyaments no és preparar-se per a la mort física, sinó aprendre a morir en vida: morir a les identificacions, a l’ego, a les formes rígides de la ment.
Cada crisi, cada pèrdua, cada pràctica profunda és un petit bardo on la Llum es fa present.
Morir conscientment és, en realitat, viure plenament.
Aquesta publicació s’integra dins del Mandala de les Veus Sàvies, un camí de reconeixement de la Saviesa universal com a expressió del Dharma.
Cada Veu de Saviesa és una flama viva dins d’aquest mandala, una ànima que ha recordat i ha compartit el seu coneixement amb el món, i cada Paraula de Saviesa n’és el ressò: un espai per aprofundir en els conceptes, intuïcions i vibracions que uneixen totes les tradicions sota una mateixa llum.
Junts, formen una ofrena a la Mare Kālī —la que uneix totes les paraules en el silenci del cor.
KĀLĪ YOGA 