Quan l’essència del Zen es troba amb el foc del Kālī Margah
Una figura entre llegenda i realitat
Bodhidharma, conegut com Dámó a la Xina i Daruma al Japó, és una figura llegendària del segle V o VI que simbolitza la transmissió directa del coneixement, més enllà de les paraules i els rituals. Monjo errant d’origen indi, és considerat el pare del Chan (Zen) xinès i fundador espiritual de les arts marcials de Shaolin. La seva ensenyança, seca i afilada com una espasa, apuntava directament al cor de l’Ésser.
Rebutjava dogmes i sistemes formals. Per a ell, la veritat no es transmetia mitjançant textos, sinó a través de la pràctica silenciosa, la mirada clara i la disciplina del cos i l’ànima. El seu camí és el del guerrer que s’enfronta a si mateix fins a fondre’s amb la seva veritable naturalesa.
El guerrer del Dharma abans del seu temps
Per tot això, Bodhidharma podria ser vist com un germà espiritual de les Dharma-yodhinis, les ànimes guerreres del Kālī Margah. Un ésser que integra cos, foc i presència. Que veu més enllà dels temples i les doctrines. Que travessa la selva del món amb la feresa del coneixement directe. I, tal vegada, en el seu silenci més profund… va sentir la veu de Kālī.
Diàleg visionari: Bodhidharma i Kālī
Bodhidharma té un paper fonamental en el Kālī Mārgaḥ. En els upanisads apòcrifs del Kālī Mārgaḥ, és l’enviat de Kālī per trobar les cinc guerreres elementals que aprendran a encarnar cada una de les cinc corrents del Dharma, vinculades als elements Aigua, Fusta (Vent), Fóc, Terra i Metall. A continuació teniu un petit fragment introductori d’aquest Upanisad.
En un temple sense murs, més enllà del temps, el monjo amb la mirada de ferro seu en silenci. Una ombra envoltada de flames negres s’acosta. La veu no ressona per les orelles, sinó des del ventre.
Kālī digué:
Bodhidharma… tu que has assegut el teu cor davant del buit fins que el buit ha respost amb rostre propi… apropa’t a la meva veu. Tu no ets un deixeble, ets un camp silenciós on el Dharma pot arrelar.
Per això et crido. Escolta: el món s’ha tornat dens, el Flux s’ha tornat feble, i els éssers caminen sense ritme interior. Cal despertar cinc corrents, cinc respiracions de la Natura, cinc moviments del Dharma.
Per això et dic: “Busca cinc dones capaces de sostenir el Flux: Aigua, Fusta, Foc, Terra i Metall.”
Elles custodien els camins del món. Elles restauraran allò que el temps ha desordenat.
Bodhidharma digué:
Om Krīm Kālikāyai Namaḥ.
Les teves visites m’honren, Oh mare del temps, les llums i les ombres. Saps que mai defalliré davant la teva voluntat, tu que veus més enllà del temps i de les formes. Quin perill amenaça el flux del Dharma, Oh gran mare?
Kālī respongué:
Bodhidharma… tu que mires sense parpellejar allò que altres temen veure, prepara el teu cor. El Flux no s’ha trencat… però s’ha tornat fràgil.
Què amenaça el Dharma? No és un monstre, ni un dimoni, ni una força externa.
És l’oblit.
L’oblit que fa que els humans ja no escoltin l’aigua, ja no comprenguin la fusta, ja no honrin el foc, ja no respectin la terra, ja no venerin el metall.
Quan un ésser deixa d’escoltar les cinc respiracions del món, el seu cor es torna opac i el seu pas perd ritme. I quan el món sencer oblida… el Flux es torna riu sense llit, es dispersa, i el Dharma es difumina.
Per això et crido, Bodhidharma: no per combatre una força, sinó per despertar cinc ànimes que porten el record dins d’elles.
Bodhidharma digué:
Els homes han conduit el mon Fins el Kali Yuga. Les dones seran les que preparin un nou Satya Yuga.
Kālī respongué:
Bodhidharma… has parlat amb la lucidesa de qui ha vist néixer i extingir-se els Yuga-s.
Els homes han mogut el món amb foc i recta intenció, però també amb ombra i desmesura. Les dones vindran a recordar allò que fou oblidat: el ritme, la cura, el misteri, la dansa de la vida…
Figures com Bodhidharma ens recorden que la via mística transcendeix noms, formes i religions. Que a cada cultura hi ha hagut éssers que han trencat les cadenes del dogma per tornar a la font salvatge del coneixement viu. Que el Zen, com el Tantra, com el Kālī Yoga, són vies de foc, de silenci i de coratge. Vies per a aquells que s’atreveixen a mirar la Veritat sense filtres.
Per això és aquell que personifica el pont entre la tradició vèdica i tàntrica i el taoisme. Sent doncs, un referent per el Kālī Margah i el Kālī Yoga.
KĀLĪ YOGA 