📎 Article previ a la Veu de Saviesa dedicada a Giorgio Colli – Novembre 2025
“Abans que la paraula digués el món, la saviesa el contemplava.”
Quan la filosofia era iniciació
Abans que la filosofia es convertís en discurs, va ser una experiència directa de la veritat.
Els primers savis d’Orient i d’Occident —els ṛṣis dels Upaniṣads, els místics delfis, els presocràtics com Heràclit o Parmènides— no especulaven sobre el món, l’escoltaven.
Els seus ensenyaments no sorgien de la raó sinó de l’epifania:
un moment en què l’ésser s’obria i la consciència, commocionada, veia.
Després, per recordar allò vist, van inventar la paraula.
Però la paraula era només un reflex del que havien viscut —no la seva causa.
Giorgio Colli anomenà aquesta etapa “la saviesa dels orígens”: un temps en què pensar era un acte sagrat, i callar era una forma de coneixement.
El silenci com a condició del coneixement
En el món antic, el silenci no era absència de so, sinó presència total.
Només en el silenci podia revelar-se la veritat, perquè el soroll mental és com una pols que cobreix el mirall de la consciència.
El Mauna Mārgaḥ, el “Camí del Silenci” dins del Kālī Yoga, segueix aquesta mateixa intuïció:
callar no és renunciar a la paraula, sinó preparar-la.
És tornar al punt zero del llenguatge, on la paraula torna a néixer pura, amb significat viu.
Només qui ha travessat el silenci pot parlar sense mentir.
La paraula que revela i la paraula que oculta
Vivim en una era saturada de paraules.
Les xarxes, els discursos i la velocitat informativa converteixen el llenguatge en soroll sense substància.
La paraula ja no apunta al misteri, sinó que el substitueix.
És la gran inversió del Kali Yuga: quan la parla oblida el silenci que la fonamenta.
Per això el Kālī Yoga proposa recuperar la Paraula consagrada —Bhāṣinī— com a acte de presència.
No parlar “sobre” la veritat, sinó parlar des de la veritat.
La veu, quan neix del silenci, esdevé medicina; quan neix de l’ego, es converteix en arma.
Pensar amb el cor
Els savis antics no separaven raó i ànima.
El seu pensament era contemplatiu, una forma d’“atenció amorosa” al que és.
Això és pensar amb el cor: no analitzar, sinó percebre.
Com deia Heràclit, “la naturalesa agrada amagar-se”, però s’ofereix al qui mira amb claredat i humilitat.
El Kālī Yoga convida a aquest mateix tipus de pensament viu, que no busca demostrar sinó revelar.
La ment no és enemiga, sinó instrument del Dharma quan aprèn a escoltar.
Aquesta és la ment de metall pur: transparent, tallant, però buida de soroll.
La Paraula consagrada
Quan la paraula es fon amb el silenci, es converteix en mantra.
És llavors quan la llengua recupera el seu poder original: crear realitat.
Això és el que simbolitza Jñāna-Bhāṣinī, la veu del coneixement dins del Kālī Yoga —
la paraula que no descriu, sinó que desperta.
En temps antics, els mestres callaven més del que parlaven.
No per reserva, sinó perquè sabien que la veritat només pot ser transmesa per vibració.
Aquesta vibració —com la respiració, com el foc— és el pont entre el silenci i el so, entre el buit i el món.
Tornar al principi
El silenci dels orígens no és nostàlgia del passat: és una direcció interior.
Cada vegada que parem, respirem i escoltem sense pressa, tornem a aquell instant primordial on tot neix.
La saviesa no s’ha perdut; només s’ha enfonsat sota capes de paraules.
Kālī, amb la seva llengua de foc, crema les paraules mortes perquè la Paraula viva pugui tornar a parlar.
En aquest silenci incandescent comença el coneixement veritable.
Aquesta publicació s’integra dins del Mandala de les Veus Sàvies, un camí de reconeixement de la Saviesa universal com a expressió del Dharma.
Cada Veu de Saviesa és una flama viva dins d’aquest mandala, una ànima que ha recordat i ha compartit el seu coneixement amb el món, i cada Paraula de Saviesa n’és el ressò: un espai per aprofundir en els conceptes, intuïcions i vibracions que uneixen totes les tradicions sota una mateixa llum.
Junts, formen una ofrena a la Mare Kālī —la que uneix totes les paraules en el silenci del cor.
KĀLĪ YOGA 