La Mare feta presència
Al segle XIX, a Bengala, un sacerdot del temple de Dakshineswar va transformar la manera com el món podia entendre la relació amb el diví. El seu nom era Śrī Ramakrishna Paramahaṁsa (1836–1886). Davant la imatge de la Deessa Kālī, Ramakrishna no veia marbre ni icona: hi veia la Mare viva. Parlava amb ella, plorava amb ella, reia amb ella. La seva experiència no era conceptual, era immediata, com la d’un fill davant la seva mare.
Ell mateix deia:
“Per a mi, Kālī és el Brahman amb forma. El Brahman sense forma i el Brahman amb forma són el mateix. Només que l’infinit ha decidit jugar com a Mare.”
El pont entre Advaita i Tantra
Ramakrishna va ser un Kālī-Dīkṣā vivent: iniciat per la mateixa Mare en la seva foscor i la seva llum. La seva experiència trencava les barreres entre camins espirituals. Va veure clarament que el Brahman sense forma de l’Advaita i la Śakti viva del Tantra no eren oposats, sinó dues cares d’una mateixa veritat.
Ell explicava amb senzillesa el que els filòsofs han necessitat volums per defensar:
“El Brahman amb forma i el Brahman sense forma són com el gel i l’aigua. L’un és sòlid, l’altre líquid; però tots dos són el mateix.”
Una espiritualitat universal
Però Ramakrishna no es va limitar a l’hinduisme. Va practicar l’Islam amb sinceritat i també la devoció cristiana, arribant a tenir visions de Crist i Mahoma. Després d’aquests períodes, afirmava amb la mateixa certesa: “He trobat el mateix Déu en totes les religions.”
Aquest universalisme no era teòric: era el fruit de la seva pròpia pràctica i experiència.
Llegat viu
El seu deixeble més conegut, Swami Vivekananda, va portar aquest missatge a Occident, fundant la Ramakrishna Mission. Però el cor del seu llegat segueix essent la seva relació íntima amb la Mare Kālī.
Per al Kālī Mārga, Ramakrishna és un testimoni vivent que la devoció i la saviesa no-dual poden unir-se en una sola via. No cal triar entre transcendir Māyā o habitar-la: amb Kālī com a Mare, es pot fer les dues coses alhora.
La figura de Ramakrishna ens recorda que el camí del Dharma no és només lluita ni només coneixement. És també amor incondicional a la Mare.
“Quan plores sincerament a la Mare, Ella apareix. Perquè la Mare no pot resistir les llàgrimes del seu fill.”
KĀLĪ YOGA 