📎 Article previ a la Veu de Saviesa dedicada a Carl Gustav Jung – Octubre 2025
“Fins que no fas conscient l’inconscient, aquest dirigirà la teva vida i tu l’anomenaràs destí.”
— Carl Gustav Jung
En el cor de tot procés de transformació hi ha una etapa inevitable: la trobada amb l’ombra. Aquesta paraula, popularitzada pel psiquiatre suís Carl Gustav Jung, designa tot allò que rebutgem, neguem o no volem veure de nosaltres mateixos. No només el que considerem “dolent” o “inacceptable”, sinó també els aspectes de força, de passió o de llibertat que no encaixen amb la imatge que ens hem construït.
L’ombra no és l’enemic. És una part de nosaltres que espera ser reconeguda, integrada i, finalment, estimada. Quan la rebutgem, ella s’enfosqueix i ens domina des de dins. Quan la mirem de cara, ens transforma i ens retorna a la totalitat.
No hi ha llum sense ombra
En una societat que premia l’aparença, l’eficiència i la llum, l’ombra és sovint exiliada. Ens han ensenyat a evitar el conflicte intern, a disfressar el dolor, a fingir plenitud. Però l’autenticitat no neix de la perfecció, sinó de la sinceritat. I la sinceritat comença quan admetem que hi ha parts de nosaltres que no coneixem, que ens fan por o vergonya.
L’ombra es manifesta en els somnis, en les reaccions desproporcionades, en les projeccions sobre els altres, en les crisis que no entenem. És com un missatger incòmode que diu: “Aquí hi ha una part de tu que espera ser vista.”
L’ombra com a iniciació
En el Kālī Yoga, aquesta trobada amb l’ombra és reconeguda com un passatge sagrat. No és un error, ni un obstacle, sinó una prova iniciàtica. L’arquetip de Kālī ho mostra clarament: ella no embelleix el procés, el talla. Mostra allò que cal morir perquè neixi la veritat.
Habitar l’ombra vol dir deixar d’escapar. Vol dir asseure’s en el dolor, en la por, en la incertesa. Vol dir tenir el coratge de no saber qui som, i confiar que el que som —més enllà de les màscares— resistirà el foc del reconeixement.
Quan l’ombra ens guia
L’ombra no només ens turmenta: també ens guia. Sovint, darrere d’una reacció forta, d’una emoció persistent, d’un conflicte repetit, hi ha un desig no escoltat, una ferida no curada, una part de nosaltres que demana ser viscuda.
Aquest és el moment en què l’ombra deixa de ser enemiga i esdevé guia del camí interior. Jung ho va veure amb claredat: només integrant l’ombra podem caminar cap a la totalitat. No es tracta de deixar de tenir ombra, sinó de deixar de viure-hi d’esquena.
Pràctiques per treballar amb l’ombra
Dins del Kālī Yoga, l’ombra es pot treballar a través de:
- Visualitzacions que permeten veure i dialogar amb figures interiors
- Rituals de destrucció simbòlica (com el tall del cap de l’ego)
- Dansa expressiva on deixem que el cos parli des del lloc inconscient
- Escriptura automàtica o somiació activa, inspirades per Jung
- Pràctiques d’autoobservació compassiva: mirar-se sense judici
Una clau per al nostre temps
En temps de confusió i fragmentació, treballar amb l’ombra no és només una pràctica espiritual: és una responsabilitat ètica i col·lectiva. Molts dels conflictes que vivim —personals, socials, culturals— són el reflex d’ombres no vistes, projectades sobre els altres, reprimides durant segles.
Habitar l’ombra és acceptar que no tot és llum, i que precisament en la foscor pot néixer una nova forma de claredat. No és una claredat que jutja, sinó que il·lumina des de dins.
📎 Article previ al Mirall de Saviesa dedicat a Carl Gustav Jung – Octubre 2025
Aquesta publicació s’integra dins del Mandala de les Veus Sàvies, un camí de reconeixement de la Saviesa universal com a expressió del Dharma.
Cada Veu de Saviesa és una flama viva dins d’aquest mandala, una ànima que ha recordat i ha compartit el seu coneixement amb el món, i cada Paraula de Saviesa n’és el ressò: un espai per aprofundir en els conceptes, intuïcions i vibracions que uneixen totes les tradicions sota una mateixa llum.
Junts, formen una ofrena a la Mare Kālī —la que uneix totes les paraules en el silenci del cor.
KĀLĪ YOGA 