📎 Article previ a la Veu de Saviesa dedicada a Carl Gustav Jung – Octubre 2025
L’espiritualitat en molts camins tradicionals, com el Kālī Yoga, ens convida a revisar conceptes que considerem fonamentals per a la nostra existència. Un d’aquests conceptes és la seguretat, la qual sovint es vincula a la por al canvi i al desig de control. Aquest article explora el concepte de seguretat, la seva relació amb l’esperança i com, en molts casos, aquestes idees es converteixen en obstacles per al creixement espiritual. Es basarà en la idea de renunciar a l’esperança, com proposa Pema Chödron, i com la destrucció de l’esperança pot ser entesa dins del context de Kālī Yoga com una eina de transformació.
La Relació entre Esperança i Seguretat en el Camí Espiritual
L’esperança, com a concepte, es presenta com un desig constant de que el futur sigui millor que el present, una necessitat de canviar les circumstàncies per aconseguir una realitat més estable o segura. Aquesta esperança, però, es converteix en una il·lusió, ja que mai podem garantir que el futur serà d’acord amb els nostres desitjos. La seguretat que busquem és, al final, una resposta a la nostra por al canvi i a la vulnerabilitat de l’existència. En la societat, aquesta idea de seguretat s’ha construït com un element essencial de control: els qui controlen les estructures de poder s’han beneficiat històricament d’un sistema que crea seguretat a través de l’estabilitat externa, mantenint la població alineada en la seva por al canvi. De fet, els sistemes de govern han promogut aquesta por a la incertesa perquè garanteixen una dominació estable.
La Seguretat com una Il·lusió: El Control Extern vs. el Control Interior
El que hem après a veure com “seguretat” sovint és en realitat una forma de control. Quan els líders o els governs promouen l’ordre i la seguretat, sovint es tracta de mantenir les persones dins d’una estructura rígida on les opcions de canvi es veuen com una amenaça a l’estabilitat del sistema. Així, la seguretat esdevé una il·lusió necessària per al poder, ja que un sistema que s’ajusta a l’ordre preestablert és més fàcil de governar i controlar. Aquesta idea de seguretat ha estat fonamental en la construcció de les civilitzacions, on la resistència al canvi es converteix en una de les bases de la pau i la prosperitat dels que mantenen el control.
La Renúncia a l’Esperança i el Camí del Kālī Yoga
La renúncia a l’esperança és el primer pas cap a una nova forma d’entendre el món. Pema Chödron descriu la desesperança com un acte de lliberació, una forma d’alliberar-se de les expectatives il·lusòries sobre el futur i permetre’s viure el present en la seva veritat més crua. Aquest camí de renúncia a l’esperança no és un camí de desesperació, sinó d’acceptació i transcendència. Kālī, com a deessa de la destrucció, ens ensenya que només mitjançant la destrucció dels nostres desitjos de seguretat i control podem experimentar una transformació profunda. Kālī no és una força destructiva que vol arruïnar-nos, sinó que és una força creativa que ens purifica i ens allibera de les cadenes de la Māyā i de l’Avidyā, que són les il·lusions que ens mantenen atrapats en un món de desitjos i pors. La destrucció de l’esperança com a il·lusió forma part d’aquesta purificació.
La seguretat com a Maya i Avidyā
El desig de seguretat que tenim no és més que una forma de Māyā, la il·lusió que ens separa de la realitat última. En la mesura que ens aferrem a la seguretat externa, estem alimentant una falsa visió del món. La Māyā crea una falsa sensació de control, on creiem que podem controlar el nostre destí a través de l’ordre establert. Aquesta il·lusió ens porta a un estat de Avidyā, la ignorància que ens fa oblidar la nostra veritable naturalesa de canvi i flux. La seguretat no és més que una creença que ens impedeix veure la veritat de la nostra existència.
El camí de Kālī Yoga no ens convida a cercar seguretat en el món exterior ni a aferrar-nos a l’esperança d’un futur millor. Ens convida a renunciar a la seguretat i a acceptar el canvi com una part inherent de la nostra realitat. La figura de Kālī, com a símbol de la destrucció creativa, ens anima a desfer-nos de les il·lusions que ens mantenen atrapats i a fluir amb el Tao, a acceptar la impermanència de la vida amb coratge i llibertat. Només quan renunciem a l’esperança de controlar el futur, podem realment començar a viure en el present, i és en aquest espai de desesperança on trobem la nostra veritable pau.
Aquesta publicació s’integra dins del Mandala de les Veus Sàvies, un camí de reconeixement de la Saviesa universal com a expressió del Dharma.
Cada Veu de Saviesa és una flama viva dins d’aquest mandala, una ànima que ha recordat i ha compartit el seu coneixement amb el món, i cada Paraula de Saviesa n’és el ressò: un espai per aprofundir en els conceptes, intuïcions i vibracions que uneixen totes les tradicions sota una mateixa llum.
Junts, formen una ofrena a la Mare Kālī —la que uneix totes les paraules en el silenci del cor.
KĀLĪ YOGA 