L’univers no és una construcció necessària ni obligada: és līlā, el joc lliure de l’Absolut. Brahman, com un infant que dibuixa a la sorra, crea mons i formes per pura joia, sabent que la marea vindrà. La tragèdia i la bellesa, el naixement i la mort, tot és part d’aquesta dansa sagrada.
El paper de Kālī, Śiva i Śakti
Si Brahman és el programador del joc, el codi invisible que ho sosté tot, Kālī és qui li dóna gràfics, música i guió. Ella és Mahāmāyā, la Mare de la Il·lusió: teixeix l’escenari, pinta els colors del món i fa sonar la música de la vida.
Podríem dir que Śiva és el “back end”: la lògica oculta, l’algoritme que manté viu el sistema. Śakti (Kālī com a realitat última en el Tantrisme) és el “front end”: la renderització que es mostra davant nostre amb llum i so, l’univers com a interfície. Sense el back end, no hi ha coherència; sense el front end, no hi ha experiència.
Així, el món és un videojoc sagrat: la partida ja està en marxa i nosaltres som jugadors i peces alhora. Fugir-ne seria trair la Mare; el que ens correspon és jugar amb consciència i bellesa, sabent que tota jugada és part del seu drama diví.
Com jugar al joc sagrat
La mirada budista
El budisme veu el món com a saṁsāra: un joc circular de sofriment i renaixement. El seu camí consisteix en buscar la sortida del tauler, deixar de jugar, trobar el nirvāṇa més enllà de les regles i les peces.
La mirada del Kālī Mārga
El Kālī Mārga no fuig del joc. Accepta que ja estem jugant i que l’encarnació en el Kali Yuga és el nostre tauler. El que podem fer és triar el bàndol i la manera de jugar.
- Dharma → les forces que preserven i harmonitzen.
- Adharma → les que corrompen i destrueixen.
Cada acció humana és una fitxa jugada en un camp o l’altre. El Kali Yuga és l’època en què l’Adharma domina, però el Dharma resisteix en cada ànima desperta.
Quan l’Adharma domina, el joc col·lapsa. Sense ponts ni rituals que sostinguin la comunió, el món entra en el Kali Yuga: l’edat fosca, on el codi sagrat és substituït per simulacres. És la fi d’un cicle, la mort d’una era.
Quan el Dharma predomina, en canvi, el joc es renova infinitament. Els déus tornen a parlar, la terra esdevé mare viva i la vida floreix. Cada era de llum és fruit del record del codi sagrat i de la fidelitat a la seva força.
L’actitud dhàrmica en el joc
Jugar amb consciència i bellesa. No deixar-se arrossegar per les regles imposades pel poder: diners, fama, èxit buit. Jugar com a guerrers del Dharma: amb valentia, compassió i veritat.
El Kālī Mārga no busca acabar la partida, sinó jugar-la amb honor. Fer de cada acció una ofrena, perquè l’obra de la Mare sigui més bella i el seu joc pugui durar en plenitud.