L’arqueòloga que va revelar les arrels matriarcals i tel·lúriques d’Europa antiga.
Breu context biogràfic
Marija Gimbutas (1921–1994) va ser una arqueòloga i lingüista lituana establerta als Estats Units. Professora a la UCLA, és coneguda per la seva teoria sobre les cultures preindoeuropees d’Europa i la seva hipòtesi de la Gran Deessa i les societats matrilineals i gilanes d’Europa antiga.
Obres rellevants
The Goddesses and Gods of Old Europe (1974)
Aquesta obra pionera presenta les cultures europees preindoeuropees com a societats pacífiques, agrícoles i devotes a la Gran Deessa. Va suposar un trencament amb la visió androcèntrica de la història antiga.
The Language of the Goddess (1989)
Un llibre visual i simbòlic que analitza milers de figures, signes i objectes rituals trobats a Europa. Proposa que aquestes formes constituïen un llenguatge sagrat femení, ancestral i universal. És una obra fonamental per a una arqueologia del sagrat.
The Civilization of the Goddess (1991)
Sintetitza dècades de recerca sobre les civilitzacions matricentrades neolítiques d’Europa. Detalla les estructures socials, creences i pràctiques d’aquelles cultures, oferint una alternativa al model patriarcal històric dominant.
The Living Goddesses (1999, pòstum)
Publicada després de la seva mort, explora com perviuen elements del culte a la Deessa en tradicions populars contemporànies. Uneix arqueologia, mitologia i etnografia per mostrar que la Deessa no és només un record antic, sinó una força viva.
Connexió amb el Kālī Yoga
1. El record viu de la Gran Mare:
Gimbutas mostra, a través de l’arqueologia, que les primeres civilitzacions d’Europa van venerar la Gran Mare com a font de vida, mort i regeneració. Això ressona amb la figura de Kālī, també Mare, també destructora i regeneradora. El Kālī Yoga reconeix en aquestes antigues devocions un fil perdut del Dharma que necessita ser restaurat.
2. Societats gilanes (no patriarcals):
Va proposar que aquestes societats no eren matriarques, sinó gilanes, basades en l’equilibri entre els sexes, la cooperació i el respecte per la natura. Això connecta amb la visió dhàrmica del Rājya-Kālī, on el poder es fonamenta en la justícia, l’equilibri i la comunió amb la Terra.
3. Simbologia viva i cosmogònica:
Gimbutas no veu només artefactes, sinó formes vives carregades de significat, com espirals, triangles, ocells, serpents, i cavernes, símbols de regeneració i saviesa femenina. Aquesta lectura simbòlica és molt pròxima al llenguatge del Kālī Yoga i dels Mudrās arquetípics, que activen codis interiors.
4. Revaloració de la memòria corporal i espiritual del femení:
La seva obra convida a fer una arqueologia interior: recuperar a través del cos, la veu i el ritu la saviesa ancestral. Això és precisament el que el Kālī Yoga fa en les avagāha i les dansa rituals.
Frases destacades
“El simbolisme religiós d’aquestes cultures revela una visió del món centrada en la vida, la mort i la regeneració com un cicle etern.”
“La Gran Deessa no és només una figura de fertilitat: és la totalitat de la natura, amb la seva foscor i llum.”
“Hem oblidat que alguna vegada vam viure en harmonia amb la Terra.”
Aplicació pràctica dins del Kālī Yoga
- Arquetip de La Sanadora – Terra: La seva obra inspira directament aquest camí: restaurar, cuidar, recordar, regenerar.
- Pràctiques rituals amb símbols de la Deessa: els espirals, les cavernes, els ous, les fonts i els animals com la serp poden formar part dels espais rituals del Kālī Yoga.
- Visualitzacions guiades i coreografies: basades en la memòria tel·lúrica, les línies d’energia de la Terra, les danses antigues de vida i mort.
- Rituals de retorn a la Mare Terra: Gimbutas inspira una relació viva amb la Terra com a éssser sagrat, no com a recurs. Això és central al Dharma.
Reflexió final
Marija Gimbutas no només va excavar tombes i santuaris: va excavar la nostra memòria espiritual, revelant que l’oblit del femení sagrat no és natural ni inevitable, sinó històric i reversible. El seu llegat ens empeny a reconèixer Kālī com a Deessa de la Terra profunda, com a Mare primordial que cal tornar a venerar amb cos, cor i consciència.