Articles, Mandala Veus Savies, Uncategorized

Veus de Saviesa | Henry Corbin: L’Imaginació Activa i el Món Imaginal | Kālī Yoga

El pensador que va unir mística islàmica i filosofia occidental a través de la imaginació creadora.


Breu context biogràfic

Henry Corbin (1903–1978) va ser un filòsof, islamòleg i traductor francès. Estudiós del sufisme iranià i gran pont entre la mística islàmica (especialment xiïta i ismaïlita) i la tradició hermètica occidental. Amic i contemporani de C.G. Jung, va recuperar pensadors com Sohravardī, Mulla Ṣadrā i Ibn ‘Arabī per al pensament modern.


Obres rellevants

  • L’Imagination créatrice dans le soufisme d’Ibn ‘Arabī: Una obra fonamental que explora el paper de la Imaginació creadora en el pensament d’Ibn ‘Arabī. Aquí Corbin mostra com el món imaginal és el pont entre l’humà i el diví.
  • Corps spirituel et Terre céleste: En aquest llibre investiga la noció de cos espiritual i el concepte de Terra Celeste dins del sufisme iranià, mostrant una geografia interior del món subtil.
  • Temple et contemplation: Reflexiona sobre el temple no només com a estructura física, sinó com a espai simbòlic de trobada entre móns. Obra clau per entendre el pensament simbòlic com a via de coneixement.
  • L’homme de lumière dans le soufisme iranien: Una immersió en la figura de l’Home de Llum com a arquetip visionari, guiat per l’Àngel interior. Molt rellevant per a la figura del dharma-yodha del Kālī Yoga.
  • En Islam iranien (4 volums): La seva obra magna. Un viatge profund per la mística, la filosofia i la cosmologia de l’Islam iranià, amb especial èmfasi en Sohravardī i els imaginaris visionaris.

Connexió amb el Kālī Yoga

El món imaginal (ʿālam al-mithāl):
Corbin rescata la idea d’un món intermedi entre el sensible i l’intel·ligible: un regne real on habiten símbols, visions i presències subtils. Aquest Món Imaginal no és fantasia: és l’espai on la consciència es vincula amb la realitat arquetípica. En el Kālī Yoga, aquest món és presenta en les visualitzacions, en les deïtats com Kālī, i en la dansa interior de la percepció i la realitat.

2. La cavalleria espiritual:
Corbin recupera la figura del fidèle d’amour i del cavaller espiritual, que actua segons una ètica interior guiada per la llum i l’amor. És una figura molt afí al dharma-yodha, que lluita per alliberar la Veritat en el món, no pas per imposar cap dogma.

3. Defensa de la Imaginació activa:
Com Jung, Corbin veu la Imaginació com un òrgan de percepció. El seu pensament ens convida a veure els mites, els símbols i les figures sagrades no com a metàfores mortes, sinó com a entitats vivents que ens parlen i ens transformen. Això és fonamental per al treball interior del Kālī Yoga, especialment en la relació amb arquetips com les Guerreres Elementals o la Mare Kālī.

4. Rescat del Sagrat:
Corbin veu l’Occident modern com una civilització exiliada del Sagrat. El seu projecte és una restauració del Món Interior, una redescoberta de la dimensió simbòlica i real de l’ànima. El Kālī Yoga, com ell, denuncia el desencantament del món i proposa un camí de retorn viu, corporal i espiritual.


Frases destacades

“Imaginar no és crear alguna cosa que no existeix, sinó accedir a una realitat que només pot ser percebuda imaginant-la.”

“El pensament simbòlic no explica, mostra.”

“La veritable iniciació no és transmissió d’informació, sinó l’obertura d’un ull interior.”


Aplicació pràctica dins del Kālī Yoga

  • Visualitzacions guiades com les de les Guerreres: són viatges pel món imaginal, on les imatges esdevenen veritats encarnades.
  • Dansa Marcial i coreografies rituals: gestos simbòlics que obren portes entre móns.
  • Els llibres del Kālī Yoga: especialment El Llibre Vermell i El Llibre Daurat, ressonen amb la recerca corbiniana d’un món on cos, imatge i esperit no estan separats.
  • Figura del Dharma-yodha: un cavaller del sagrat, guiat no pel poder ni la llei exterior, sinó per una fidelitat a l’Àngel interior, com diu Corbin.

Reflexió final

Henry Corbin ens recorda que el món simbòlic no és un afegit poètic, sinó una dimensió real que cal cultivar. Ens convida a mirar amb ulls interiors, a escoltar les imatges, a conviure amb els éssers del mite. I potser per això, si Kālī apareix, no és una metàfora… sinó una presència viva que ens mira des del centre del Mandala


Aquesta publicació s’integra dins del Mandala de les Veus Sàvies, un camí de reconeixement de la Saviesa universal com a expressió del Dharma.
Cada Veu de Saviesa és una flama viva dins d’aquest mandala, una ànima que ha recordat i ha compartit el seu coneixement amb el món, i cada Paraula de Saviesa n’és el ressò: un espai per aprofundir en els conceptes, intuïcions i vibracions que uneixen totes les tradicions sota una mateixa llum.
Junts, formen una ofrena a la Mare Kālī —la que uneix totes les paraules en el silenci del cor.

Leave a comment