📎 Article previ a la Veu de Saviesa dedicada a Henry Corbin – Juliol 2025
“Imaginar no és inventar, és percebre un món que espera ser revelat.”
— Henry Corbin
Una realitat oblidada en temps de literalitat
Vivim en un món on tot allò que no pot ser mesurat, quantificat o verificat és sovint considerat irreal. L’imaginació, en aquest context, ha estat reduïda a un joc infantil o a una fugida de la realitat. Tanmateix, aquesta visió racionalista i empobrida del coneixement ha deixat fora una dimensió fonamental de l’experiència humana: el món imaginal.
El món imaginal segons Henry Corbin
Aquest concepte, rescatat pel filòsof i islamòleg Henry Corbin, designa una realitat intermèdia entre el món sensible i l’intel·ligible. El món imaginal (ʿālam al-mithāl) no és fantasia ni ficció, sinó una regió de presències simbòliques, visions arquetípiques i formes subtils. És el regne on es manifesten els somnis significatius, les aparicions místiques, les figures sagrades, els éssers del mite i els guies interiors.
Imaginar no és crear, sinó percebre
Corbin diferenciava amb claredat entre la fantasia, que és una construcció mental arbitrària, i la imaginació creadora, que és, per ell, un òrgan de percepció. Imaginar, en aquest sentit, no és inventar, sinó percebre una dimensió real que escapa als sentits ordinaris. La Imaginació activa permet accedir a un univers simbòlic que no és subjectiu ni objectiu, sinó interior i real alhora.
Un llenguatge comú a totes les tradicions
Aquesta visió no és exclusiva del pensament sufí o de la filosofia islàmica estudiada per Corbin. També la trobem en moltes altres tradicions espirituals: en el tantrisme indi, en les visions dels místics cristians, en els relats xamànics, en l’art sagrat o en les cosmologies antigues. El món imaginal és una constant arquetípica de la consciència humana quan s’obren els ulls interiors.
El món imaginal dins del Kālī Yoga
Des del punt de vista del Kālī Yoga, aquest món imaginal és essencial. La pràctica de les avagāha (immersions guiades), la invocació de deïtats com Kālī, el treball amb arquetips com les Guerreres Elementals, o fins i tot les danses rituals i els gestos simbòlics, no tenen sentit si no entenem que actuen en una realitat simbòlica viva.
En aquest espai intermèdia, les imatges no són meres representacions: són entesos vius que poden transformar la consciència. Quan visualitzem Kālī, no estem només projectant una idea; estem entrant en contacte amb una força que pot actuar sobre la nostra ànima. Quan practiquem una seqüència ritualitzada d’āsanes o moviments, no només movem el cos: dibuixem ponts entre mons.
Imaginar com a acte de resistència
Recuperar el món imaginal és, avui, un acte revolucionari. En un temps dominat per la superficialitat, la literalitat i la pèrdua de sentit, tornar a veure simbòlicament és tornar a sentir el món com un lloc viu i sagrat. El món imaginal no és una evasió, sinó un lloc de trobada entre l’ànima i el Sagrat, entre la visió i la veritat.
Caminem cap al primer Mirall de Saviesa
Aquest divendres, publicarem el primer Veus de Saviesa dedicat a Henry Corbin, on aprofundirem en la seva vida, la seva obra i la seva relació amb el camí del Kālī Yoga. Però avui, obrim la porta al seu llegat amb una invitació: imagina amb tot el teu ésser, i veuràs.
Aquests articles obren la sèrie Mandala de les Veus Sàvies, un camí de reconeixement de la Saviesa universal com a expressió del Dharma.
Cada Veu de Saviesa és una flama viva dins d’aquest mandala, una ànima que ha recordat i ha compartit el seu coneixement amb el món, i cada Paraula de Saviesa n’és el ressò: un espai per aprofundir en els conceptes, intuïcions i vibracions que uneixen totes les tradicions sota una mateixa llum.
Junts, formen una ofrena a la Mare Kālī —la que uneix totes les paraules en el silenci del cor.
KĀLĪ YOGA 