Aquestes son unes idees d’aliments que podent ajudar i acompanyar la pràctica del Kālī Yoga. La base es comuna a totes les dietes que es consideren saludables.
Alguns conceptes de la literatura Ayurvèdica i la filosofia del Ioga
Abans de tot, cal tenir en ment que existeix una “dieta” que forma part de la pràctica i la filosofia del Ioga, la dieta sàtvica. Segons la literatura Ayurvèdica, aquests aliments posseeixen una de les 3 qualitat (gunas) de la naturalesa material o viva, la Sattva: una escència viva, pura, natural, vital, energètica, neta, conscient, veritable, honesta i sàvia.
Una dieta sàtvica posa l’accent en aliments de temporada, com fruites, llavors i fruits secs, olis, verdures madures, llegums, cereals integrals i proteïnes que no provinguin de “cadàvers”. La llet de vaca per exemple es recomanada solament si l’animal ha estat ben alimentat i criat en bones condicions. De fet, el concepte Ahimsa també és present en la dieta dels ioguis, i implica perjudicar el menys possible els altres éssers vius.
També té molt a importància el concepte de Mitahara, que significa “moderació en l’alimentació”. L’alimentació pot suposar un cost energètic, i en aquest sentit les cultures ioguiques divideixen els aliments en tres categories (d’acord amb les tres gunas).
ALIMENTS SÀTVICS (Sattva: Puresa o veritat) com hem indicat, son aliments que ofereixen energia al cos i a l’ànima. Aporten nutrients i molta més energia que la que caldria per digerir-los.
ALIMENTS RÀGICS (Raja. Energia passional, força, desig). Son aliments que solen tenir un component estimulant al ser calents, picants, àcid, fregits… Però son aliments que poden conduir a la tristesa, la misèria, la depresió.
ALIMENTS TAMÀSICS (Tamas: foscor que precedeix la ignorància). Segons el Ioga, son aliments que directament son perjudicials per el cos i la ment. Inclou la carn, el peix, els ous, la ceba i l’all, el porro, bolets, alcohol… En general es parla de menjar que ha deixat de ser viu i pel que han passat unes tres hores.
La Nostra realitat (A Occident)
Com hem pogut observar, molts aliments que consumim sovint, inclús a diari, estan englobats dins la categoria d’aliments Tamàsics, i per tant, nocius a la ment i a l’esperit.
Cal recordar que aquestes classificacions provenen d’escrits antics, anteriors a molts progressos tecnològics com la nevera i a molts avenços a nivell alimentari i culinari. Tampoc podem perdre de vista les diferències culturals i climàtiques entre el subcontinent indi i, en el nostre cas, Europa i en concret, el mediterrani.
Es reconegut per nombrosos estudis que la dieta mediterrània és de les més saludables del mon, sobretot si els aliments més pesants i de difícil digestió es consumeixen amb moderació (pastes, pa, formatges, carns vermelles i pesants…). Per tant, seria contraproduent renunciar-hi.
Tampoc podem perdre de vista la societat en la que vivim. Àpats socials, familiars i celebracions no solen seguir dietes com la que hem comentat, i son part de la nostra identitat cultural. L’alcohool per exemple, tot i que és nociu, consumit puntualment, amb moderació, qualitat, i en bona companyia, pot tenir beneficis per el nostre estat d’ànim i estimular per exemple, el nervi vago.
També hem de considerar la situació ecològica i social a nivell mundial. Alimentar-nos de fruites que provenen de territoris a centenars o milers de quilòmetres amb tot el que comporta a nivell mediambiental, social i humà també té les seves implicacions. Sobretot si no tenim cap control sobre l’orígen, sense saber si ha pogut perjudicar la fauna i flora propera a la zona de producció i quines han estat les condicions laborals dels treballadors.
Son aspectes a tenir en compte.
Conclusions
Per tant, com a conclusió, i trobant-nos al mediterrani, considero que la millor opció es incloure i afavorir la ingesta d’aliments sàttvics dins el marc d’una dieta mediterrània de proximitat i variada, evitant aliments rajàsics i tamàsics; consumint-los molt puntualment i evitar consumir-ne diversos al mateix moment. Si volem tenir un estil de vida molt actiu i fem esport (un element del tot imprescindible d’un estil de vida saludable), procurem no deixar de banda la proteïna animal, especialment els ous, carns blanques, peix (especialment el blau) i marisc. Si apostem per una dieta vegana, evitem aliments molt processats o ultraprocessats.
També, es recomanable evitar fer més de tres àpats al dia i deixar com a mínim 4 hores sense ingerir res entre ells. La pràctica del dejú i el dejú intermitent pot ser bona si la fem amb seny i que notem que el nostre cos ho tolera i li resulta còmode.
Com sempre, es molt recomanable consultar nutricionistes que podran afinar i detectar la dieta que millor ens convé, així com intoleràncies, al·lèrgies i dèficits.
Alguns aliments que acompanyen la pràctica del Kālī Yoga, i altres que hauríem d’evitar
1. Aliments que afavoreixen claredat i energia subtil (sāttvics)
- Fruites fresques i de temporada
- Verdures lleugeres (crues o cuites al vapor)
- Cereals integrals (arròs, mill, quinoa, civada)
- Llegums ben cuinades (llenties, cigrons)
- Fruits secs i llavors (moderadament)
- Herbes i espècies càlides: gingebre, cúrcuma, tulsi
- Llet vegetal o una mica de ghee si es tolera
2. Aliments que arrosseguen impureses (ràjāsics i tàmàsics), a evitar o moderar
- Excés de picant, all, ceba (podrien ser útils en certes pràctiques però generen dispersió)
- Menjar molt processat o amb conservants
- Alcohol i substàncies tòxiques
- Carns pesades (especialment si es busca meditació profunda)
- Excés de sucre (especialment afegit i refinat)
3. Aliments simbòlics en honor a Kālī
Son aliments que a nivell simbòlic poden honrar la nostra deïtat. Els podem consumir amb consciència i gratitud.
- Sèsam negre: tradicional en ofrenes a Kālī, aporta força i estabilitat
- Coco: símbol d’oferiment de l’ego, pur i nutritiu
- Arròs roig o negre: evoca l’element terra i l’arrelament espiritual
- Infusions de tulsi, rosa o canyella: obren el cor i purifiquen
Yuddhakākaḥ
KĀLĪ YOGA 